dilluns, 31 de gener de 2011

Millor començar pel principi...


Eduard Joanes i PANTAIX

Eduard Joanes va nàixer a la Ribera en Benifaió un 18 d’agost de l'any 1955.
De petit ja sentia fascinació per tot allò que fes sorolls de qualsevol mena i quedava embadalit quan des de el terrat on la seva mare estenia la roba podia escoltar assajar la banda de la creu roja a l’escola pública que hi havia darrera de la seva casa. 
Zeus 1973
El seu iaio i  el seu pare el duien de tant en tan al musical, n’eren socis, i allí quedà  enganxat amb la banda del poble, però al veïnat, en casa de la tia Maria la Galleta hi havia un grup-orquestra  que assajava de tant en tant perquè un dels seus fills, Batiste,  tocava amb ells. I fou allí on va sentir per primer cop a cau d’orella el so d’una guitarra espanyola mentre jugava amb ella, i a més a més quedà bocabadat al escoltar per primer cop els assajos del grup-orquestra. 

Entre els musics  moderns que assajaven hi eren, el Roque Esparza, i  el Bernardino de Bernardino i son grup, l’experiència fou tal que mai més l’oblidaria. Aquella màgia sonora penetrà al seu interior, i des de aleshores cervell i ànima ja no podran viure sense ella. Així , de mica en mica, passaren les nits d’estiu i l’afició a la música, arrelà dintre d’ell. Quan venia la calor, com tanta gent de Benifaió i Alginet, anava amb la seva família, a l’Almaguer i allí va sentir per primera vegada les cançons populars que cantaven a les nits d’estiu sota les estrelles i a la llum del carburo el tio Baló i la Murga. 

TEA (PACOS i JOANES) 1976
Els anys van passant i entre cançons, sopars d’estiu, l’institut, els amics, fins que un dia allà pels anys 70 va substituir el guitarrista d’un grup de Silla. Fou la primera experiència en el món de la faràndula i ja no va poder deixar-lo mai més. Amb el seu amic Paco Rosa duien grups alternatius i si calia es substituïen l’un a l’altre per tal de complir amb els compromisos amb els grups-orquestra. Aquell estiu fou molt profitós en tots els sentits. Fou l’any de les primeres guitarres elèctriques i els primers amplificadors pagats amb l’esforç de nits i nits de concerts i balls als pobles de la comarca, dels primers intents de recrear als grups admirats els Zèppelin, Credence, Rollings i Beatles, Uriah Heep, Cream... i més endavant vindrien els Yes, EL&P, Focus, Gènesis... i tot això barrejat amb la nova cançó. De mica en mica els gustos anglosaxons i moderns del moment van diluint-se amb els propis de la terra.

Allà pels 68 forma part del grup de teatre local i  també pertany a la coral del poble però el que més li tira són els grups de roc i entre ells va passar per Zeus (1974) Circus (1975) TEA i Baraunda Show. Dels quatre el més profitós fou TEA i pot ser més endavant,  parlaré d'ell i de el que allí es va coure. 
En 1976 forma el grup Cendra amb Toni, Sales Morant i el Nano. Són pioners en fer, el que aleshores anomenaven roc-simfònic, en valencià. D’aquell projecte quedà enregistrat un disc senzill als estudis Tabalet on el mateix Tonipep  (productor de la Taba)  va interpretar uns arranjaments al piano i que seria la bestreta del LP que ja tenien enllestit. Les cançons són "Cendra" i "Recorde", amb la Lletra d’Eduard Joanes i la música en major o menor mesura de tots els membres del grup: Eduard Joanes, Paco Sales, EL Nano, i Salva Morant. La posada en escena del grup aquell estiu va ser un èxit però, el disc senzill no va ser editat mai i això soscavà el grup i els projectes quedaren en un no res.

El desanim feu minvar el suport al projecte de  l'Eduard  i llavors ho va  intentar en solitari. Del 76 al 79 alternava entre els Cendra i formacions puntuals amb altres músics, en el 79 va fer tota la temporada d’estiu amb Lluís el Sifoner i en 1980 entrà en la rondalla del grup de danses Alimara, al cap i casal,  on conegué i va gaudir treballant  al, Toni Mestre, de qui va musicar alguns dels seus poemes,  entre altres Mediterrani al LP Secretament  en 1986, Didin Puig, Salvador Mercado, Toni Comeche... poc després formà amb Empar Aparici el grup de danses tradicionals del País La Falaguera en Benifaió.


El 14 de gener de  1982 als estudis Tabalet d’Alboraia enregistra quatre cançons amb la col·laboració d’antics companys: Joan Simarro a la guitarra baixa,  Xavier Pastor a la bateria, Vicent Ferrando al saxo, Paco Rosa a la guitarra i Miqui Benet al piano i mellotró. El tècnic de so fou Fernando Joan Llabrés.  Poc després va eixir un EP amb tres de les quatre cançons enregistrades. La Producció fou de Víctor Boluda i Eduard Joanes. Les cançons del EP són: La cassalla, Xicona i El “Marcianito”.  En 1983 amb Vicent Faenes i Arcadi Baltasar fan un trio que du pel País Valencià el disc i en acabar l’any decideixen constituir-se com a grup. Són els PANTAIX.

PANTAIX 1983

El 20 de febrer de  1984  enregistren el disc de Llarga durada "Gastronomia Radioactiva" als estudis Tabalet d’Alboraia. 
Rebran una bona acollida a la premsa del país i als escenaris.
1985 es l’any de les actuacions al País València, Catalunya i Mallorca.

1986 PANTAIX enregistra en els estudis Fagot de Gandia  el LP "Secretament" amb Eduard joanes i Josep Maravilla a les guitarres, Bernat Pellicer al baix i Vicent Faenes a la bateria. L’editen en la companyia catalana Audiovisuals de Sarrià. El grup suporta la producció econòmica del LP  i la companyia fa uns discos senzills de promoció amb dos dels temes del LP per a les emissores de radio "Deixeu en pau la pau" i "Mediterrani" i gestiona les contractacions dels escenaris. Hi ha actuacions a Catalunya, Mallorca i el País Valencià, però, les expectatives previstes no es compleixen, les dues parts no estan satisfetes pels resultats i els acords en acabar la temporada d’estiu queden dissolts.
1987-1988 són els últims anys dels directes de PANTAIX. Van compartint escenari amb grups i cantants de dins i fora del país Ramoncin, Joaquin Sabina, Ñú, Pegasus, Al Tall, Carraixet, Lluis Miquel, Luis el Sifoner, Paco Muñoz, Joan Amèric, Calles Enguix, i tants altres més... en aquestos dos anys la formació de PANTAIX va canviant, a Bernat Pellicer el substitueix Kique Daniel i Carles Piles  que va entrar al grup com a pianista.  


L’ultima aventura de PANTAIX, fou incorporar la dolçaina com instrument solista, però, amb canvis molt radicals a l’estil del grup i la cosa acaba amb la formació d’un nou grup  “B/Vici” on els membres són l'Eduard Joanes (veu i guitarra),  Kique Daniel (baix), Vicent Faenes (Percusió), Carles Piles (Teclats) i Xavier Ricard (Dolçaina i flautes). Enregistren en els estudis de Xiuxiu Records de la Vall d’Uixó dos cançons que foren editades pel mateix segell: cara a Nit de Sant Joan i cara b  Brollar.  
En 1990 PANTAIX  i  B/Vici decideixen tirar cadascú pel seu compte.